viernes, 6 de febrero de 2009

Ja venen los catalans






Si hi ha criolls que sostenen 
que no te fills Catalunya 
per lluitar en terra llunya 
lo vent los porta, ja venen.

Venen d'aquell cau que cria 
minyons de cor tan valent 
q'un jorn abordant l'Orient 
y altre jorn la moreria.

Avuy la patria'ls demana 
y may los demana en va. 
¡Ay del que vulga afrontà 
la venjansa catalana!

Los veureu prompte en campanya 
que com lleons embesteixen 
y com anyells obeyeixen 
al que mana en nom d'Espanya.

Feras de potentas garras 
presentan al plom lo pit 
y no tenen mes que un crit: 
¡San Jordi y vivan las barras¡.

Las barras d'historia bella 
que en totas lluitas mortals 
han sigut sempre'ls puntals 
de las tropas de Castella.

Si estant Espanya en desmay 
l'atormentan uns y altres 
¡Llam del cel¡ avuy nosaltres 
som mes espanyols que may.

La patria es mare fins are 
y si pobra y trista està, 
no's dirà q'un català 
ha renegat de sa mare.

Ja venen: los porta'l vent: 
mes tots avans han jurat 
no tornar a Montserrat 
mentre hi hagi un insurgent.

Y no es jurament de maula, 
que en terra proxima o llunya 
no se sap que Catalunya 
hagi trencat la paraula.


FRANCESCH CAMPRODON (1869)

No hay comentarios:

Publicar un comentario